dissabte, 8 de setembre de 2012

Coses que he après (2)

En el passat, vaja, fins fa dos dies, quan algú em deia que sí o que no a alguna proposta que jo li feia o a algun compromís que preníem junts, jo em pensava que si deia que sí era que sí i si deia que no, era que no. Ara ja sé que això no és així. Hi ha persones que creuen fermament que el seu i el seu no són això: sí i no respectivament. Però resulta que inconscientment, si per exemple diuen , el seu té un gran component de no. I això no ho tenen o no poden posar-ho a la consciència.

El més curiós de tot plegat és que els i no inconscients es van manifestant d'una manera que sembla externa però que realment prové de la mateixa persona. Per exemple, una persona pot dir que li interessa molt una altra persona i que té moltes ganes de tenir-hi una relació (de parella o d'amics), però es vand donant comportaments tals com arribar tard repetidament quan l'altre t'ha dit que era molt important que fossis puntual i sempre tenir un causant extern; oblidar alguna cosa important amb la que s'havia quedat; fer crítiques o judicis de l'altre persona per aquí i per allà, però que mai són molt evidents, sinó molt subtils, d'una manera molt velada; fer algun comentari o cometre algun error que té conseqüències importants per a l'altra persona... Algunes persones igual hi posen la intenció conscient, però d'altres ho fan sense ser-ne conscients de com tot això va destruint la relació. Tot això provoca que sigui l'altre el que salti i aleshores aquesta persona s'estalvia de dir el o no inconscients, però els està comunicant d'aquesta altra manera. A més, aquest comportament és agressiu i destructiu, tot i que sigui passiu, amb la qual cosa el comportament també posa de manifest una violència inconscient important.

Aquestes accions porten a que l'altra persona sigui l'activa, la que s'aparta, la que s'enfada, la que demana explicacions i, per tant, finalment, la que li diu el no que ella no té a la consciència o la que treu una agressivitat que l'altre no es reconeix com a pròpia. Però el no i l'agressivitat han estat tota l'estona allà, aquesta persona no se'n fa responsable i li toca a l'altre expressar el que ella no és capaç d'expressar. Dic que no és capaç, perquè si algú ha de fer tot aquest recorregut és perquè a sota hi deu haver quelcom greu, tipus una por important, un mal determinat, perquè sinó el seu NO i el seu significarien exactament això o podria arribar a la conclusió que hi ha una ambivalència, i, per una altra banda, també la seva agressivitat i destrucció es manifestarien d'una manera més directa.

Per això, viure amb la màxima consciència possible em sembla tan important, perquè tot el que sigui inconscient s'acaba manifestant igualment però de maneres més retorcides i normalment, més problemàtiques.

Segur que hi ha persones que això que explico ja ho saben i ho han pogut tenir en compte tota la vida, jo, en canvi, m'he enganxat a que aquesta gent posés consciència i em donguessin una resposta clara, i aquí m'he desgastat. Tenir-ho clar, m'ha proporcionat pau.