divendres, 21 de setembre de 2012

Shame


Un home amb una bona feina segons els estàndards de la nostra societat (està clar que a ell no l'emplena) i un bon pis a Manhattan (barri que al cine no s'havia vist mai tan lleig i impersonal) té un problema amb el sexe, n'és adicte i només el pot practicar amb qui no sent res a nivell afectiu. No pot fer l'amor, només pot follar amb desconegudes, prostitutes, ... Té una germana amb molts problemes i una gran necessitat afectiva de base que fa que se'n vagi al llit amb el primer que li fa cas. La relació entre els dos és ben conflictiva. Fixeu-vos en els ulls de l'actor Michael Fassbender, com expressen el patiment que el seu personatge porta a dins!

Tots dos pateixen amb estils diferents, però amb el que sembla una causa comuna, hi ha una història al darrere. Una escena per recordar: ells dos parlant tensament davant d'una tele on fan dibuixos animats, te'ls pots imaginar directament com quan eren petits. Mirant-la, em va venir que què els devien fer a aquest dos quan eren nens, perquè hagin arribat a tenir aquests problemes a nivell relacional entre ells i amb la resta de la gent. I també vaig pensar que bé els aniria un procés terapèutic profund per poder arribar a disfrutar la vida, ni que fós una mica!

La pel.lícula ens mostra com a la nostra societat es pot viure una vida aparentment normal amb un buit afectiu infernal. L'escena final no la revelo, però sí em vaig quedar amb que hi havia quelcom de diferent en la mirada d'ell.

No us la perdeu!