dissabte, 10 de novembre de 2012

L'experiment de la galeta


Ahir vàrem fer un experiment. Ens vàrem connectar amb nosaltres mateixos, a sentir-nos, cosa que vol dir sentir el nostre cos. Vàrem tancar els ulls i ens vam concentrar a menjar-nos una galeta posant-hi tota la nostra atenció a l'activitat i a sentir totes les sensacions que ens provocava. No recordo haver menjat una galeta més bona!

Aquest experiment em va arribar en un moment idoni. Estic posant molta consciència de tot el que he corregut a la vida i de com des d'aquest córrer no m'he pogut sentir i no he pogut acabar de disfrutar del meu dia a dia. Coses com menjar sense parar atenció al que menjo, llegint quelcom, pensant en altres coses o, si estava acompanyada, estant més per la conversa que pel menjar eren el normal per mi, i tot això sense pràcticament mastegar (com el de la foto, vaja).

Vaig començar fa dies a anar més a poc a poc, a sentir-me més, a no correr tant, ja ho aplicava en el meu dia a dia a diferents tasques i en diferents moments: anar a caminar sense mp3 i sentir el meu cos mentre camino i poder també mirar el paisatge (la tardor a la Garrotxa és esplèndida!);emplenar-me la banyera i sentir el contacte amb l'aigua calenta i les bombolles d'hidromassatge sense estar pensant en altres coses o en el que he de fer després; deixar més temps als meus alumnes per acabar els exercicis i no acabar les seves frases quan parlen amb mi... Hi ha moltes coses que podria seguir comentant. El meu cos m'ho ha agraït, em canso molt menys, sento molt menys estrés i ansietat, em sento menys tensa.

Ara toca el menjar i em sembla que aquest és un dels canvis més importants. L'aparell digestiu és una de les parts del meu cos que més he castigat: he somatitzat molt per aquí, però també l'he cuidat poc, menjant molt ràpid, menjant massa  i menjant coses no adequades per mi. Menjar de manera connectada amb el meu cos, no només em proporcionarà plaer, sinó que repercutirà molt favorablement en la meva salut. Avui ja he pogut disfrutar del gust dels aliments d'una manera relaxada i he sentit molt de plaer i també he notat que quedo satisfeta amb menys quantitat de menjar i sento benestar a l'estòmac.

Com tot canvi, es tracta d'un procés i segur que hi haurà alts i baixos, temporades i recaigudes des de la desconnexió i l'automatisme, però la cosa es anar fent passos en aquesta direcció i algun ja n'he fet.