dimecres, 14 de novembre de 2012

No he fet vaga, però...

no és perquè estigui d'acord amb el sistema ni amb els que ens governen. Em sembla una bogeria on ens han portat tota aquesta colla de personatges sense escrúpols. Crec que hi ha d'haver una revisió i un sanejament intens de tot plegat. Tinc clar que això no se soluciona amb una vaga d'un dia. S'han de trobar altres vies que sí siguin efectives, una de les coses a la que m'apuntaria seria a una vaga com la que planteja la Teresa Forcades, això sí que portaria conseqüències a curt termini i hi hauria d'haver canvis sí o sí. Però reconec que no sé com s'ha d'organitzar quelcom així.

El que sí que tinc clar és que jo no podria fer el que la majoria de governants sí poden fer, que és primar el poder i els diners per sobre del benestar de la gent. Fins que persones que no tinguin aquest perfil predatori no arribin a alts càrrecs, no hi ha gaire res a fer. En treurem uns i se'n posaran uns altres. Per fer carrera política, es premia l'ambició i la "làbia", no la coherència, la veritat o l'altruisme. La majoria de polítics que fan carrera tenen trets psicopàtics ben evidents. De fet, la nostra societat encara està basada fortament en el poder i els diners i el "com que no n'hi ha per tothom i jo en vull més, doncs que sigui només per mi i a l'altre si me'l carrego, tant me fa", podríem dir doncs que és una societat ben psicopàtica. Aquesta crisi ha estat causada per això: l'ambició desmesurada sense cap mena de sentiment i això porta al caos i la destrucció.

Una de les coses que podem fer per canviar aquest paradigma és tenir clar que no s'és més important perquè manis més o tinguis més diners o coses materials, sinó que quan et pots sentir persona i sentir la importància que tens com a persona, i que tots tenim només pel fet de ser persones, és quan pots estimar, quan sents les teves emocions, quan tens bones amistats i bones relacions en general, quan cooperes i aconsegueixes coses que t'afavoreixen a tu, però també als teus iguals i, molt important, ets sents persona quan no ho has de demostrar a ningú fent i fent més i més coses.

Com començar a posar aquesta llavor per a un futur canvi? Els que som pares podem començar per veure als nostres fills amb el que són, amb el que aporten ells des del que senten i valorar-los per això, no per les notes que aconsegueixen, els partits que guanyen, la popularitat que tenen, etc. I sobretot, que un nen es comporti com un adult ens hauria de preocupar i molt, ja s'ha desconnectat del que és com a persona. Un nen és un nen i es comporta com un nen.

Per poder acompanyar els nostres fills en això, primer ens hem de mirar nosaltres, la majoria no venim d'una educació d'aquesta mena i difícilment podem donar això si no ho tenim. Aquí m'hi poso jo la primera. Tot el que poguem fer per tractar les nostres mancances com a persones, les nostres frustracions profundes, les nostres conclusions errònees sobre el que és important a la vida... i fer tot el possible per a sanar-les i transformar-les, tot això afavorirà aquests canvis en generacions següents. Que poc a poc els nostres fills se sentin més persones humanes i que tinguin fills que cada vegada hagin estat més respectats com a éssers humans.; que la pela els hi porti fluixa; que marquin un gol perquè difruten jugant, no perquè el pare m'estimi o perquè els meus companys em considerin; que triin una feina per vocació; que disfrutin de la vida i obtinguin plaer, en definitiva. Per a mi, aquest és l'únic futur possible per a la raça humana.