dimarts, 18 de desembre de 2012

El naixement de l'Isaac



El dimarts 13 de setembre de 2005 ja estava bastant farta de portar la gran panxa i tenia moltes ganes de conèixer el meu segon fill. Vaig pensar que aniria a caminar una llarga estona, per veure si la cosa es posava en marxa. Vaig estar caminant pel bici carril a bon ritme durant uns tres quarts d’hora i desprès vaig tornar a casa a descansar, perquè la veritat és que m’havia cansat molt (els 20 quilos de més pesaven força).

Cap a dos quarts de dues del migdia vaig començar a expulsar el tap mucós. Amb el meu altre embaràs, vaig expulsar el tap mucós i em vaig posar de part el mateix dia, i encara que sé que no sempre és així, em vaig preparar per que passés el mateix amb aquest. I així va ser. Vaig estar tota la tarda amb dolors com de regla i contraccions quasi indolores cada 20 minuts. Vaig anar a buscar l’Arnau al cole a les 17:00. Abans havia trucat en Josep per dir-li que havia expulsat el tap i em va dir que truqués la Paloma (la nostra llevadora), però jo no veia que fos necessari. Aleshores em va dir que ho faria ell. Poc després de les 17:00, va trucar la Paloma i em va dir que semblava que estàvem començant. Que si la cosa anava a més o si tenia qualsevol dubte que la truqués. L’Arnau i jo vam jugar una estona i després vàrem veure una pel.lícula, mentre jo anava tenint contraccions. Va arribar en Josep i vàrem preparar un sopar lleuger i vàrem sopar cap a les 20:00, ja que jo tenia moltes ganes de posar l’Arnau a dormir (en part perquè el veia cansat i nerviós i en part perquè volia que tot comencés de veritat i no em podia relaxar del tot amb ell corrent per allà). En Josep li va explicar uns quants contes i després vaig anar jo a donar-li pit. Es va quedar adormit cap a les 21:00 més o menys.

Tan aviat com l’Arnau es va quedar adormit, en Josep i jo vam començar a parlar d’algunes cosetes sobre intendència part, vam posar unes espelmes al bany i vam emplenar la banyera. Ens vàrem banyar junts i va ser molt relaxant. A més estàvem molt emocionats. Jo tenia una sensació com la de quan era petita la nit de Reis. Vam parlar sobre si inflaríem la piscina de parts que ens havia deixat la Paloma i que encara era al maleter del cotxe. La veritat és que encara que jo havia volgut tenir-la a casa, en aquell moment no m’atreia gens la idea d’anar-la a buscar, per tant ho vam deixar estar. Quan vam sortir de la banyera, les contraccions s’havien tornat més fortes, però res molest i ara eren cada 10 minuts. Vaig mirar una sèrie de televisió mentre veia en Josep que passava amunt i avall netejant i endreçant per casa, era per veure’l. Quan va acabar la sèrie, era ja mitja nit i vàrem anar a dormir. Les contraccions s’havien fet més doloroses, el suficient per no deixar-me dormir bé. En Josep sí dormia. Cap a 2/4 de 2 em vaig aixecar i vaig anar al sofà per mirar cada quan eren les contraccions. Les tenia cada 3-4 minuts. Vaig dubtar un instant, però finalment vaig despertar en Josep i li vaig dir que potser sí que havíem de  trucar la llevadora. Li vaig explicar la situació a la Paloma i em va dir que sortia cap a casa (viu a una hora de camí). Jo encara dubtava que fos necessari venir tan aviat, ja que entre contraccions em trobava com si no passés res.

La Paloma va arribar cap a les 3:30. Durant aquest temps havia tingut contraccions més llargues i fortes, m’havia de concentrar quan les tenia i moure’m per passar-les millor. Quan va arribar la Paloma ens vam aixecar, ens havíem estirat al llit i quan tenia una contracció en Josep en feia massatges a la zona dels ronyons. Em vaig posar les ulleres i vaig seure a la pilota de parts. Quan la Paloma va entrar i em va veure així em va dir tota divertida que la cosa no podia estar molt avançada si encara necessitava portar les ulleres. Vam riure. Em va preguntar si volia que em fes un tacte per veure què tal estava i vaig dir que sí. Tactant, ens va comentar que el coll estava molt posterior i que com que no volia forçar un tacte dolorós, doncs que com a simple vista encara faltava, que anéssim a dormir i descanséssim tot el possible per quan la cosa es posés més seriosa. La Paloma es va voler quedar al sofà amb una manta i nosaltres vam pujar a estirar-nos al llit un altre cop. Eren quasi les 4:00. Tan aviat com vam apagar el llum em va donar una contracció molt més dolorosa que les anteriors. Poc després vaig tenir-ne una altra i es va trencar la bossa de les aigües. Vaig fer un crit. En Josep em va acompanyar al lavabo i allà em va venir una supercontracció que em va fer gemegar de dolor. Eren les 4:10 aproximadament.

Tot i que no vam dir res, la Paloma va veure passar en Josep que anava a buscar roba neta per mi i va pujar a veure com estava. Em va dir que ara amb la bossa trencada les contraccions em farien més mal i em va dir si volia una bossa d’aigua calenta i que si trucava la doula. Li vaig dir que sí a les dues coses. També va dir que seria una bona idea que vingués la meva mare (viu a 200 metres i era la persona escollida per cuidar l’Arnau si es despertava), perquè ens aniríem posant còmodes a algun altre lloc de la casa i així la meva mare es podia quedar a dalt amb l’Arnau que encara dormia. Va dir que pel canvi que havia fet jo, quedava poc per al naixement de l’Isaac.

Van trucar la meva mare i també va venir la meva germana que tenia previst gravar el part en video. A partir d’aquest moment ja tot va anar passant molt ràpidament. No va donar temps de posar cap bossa d’aigua calenta. Quan em venia una contracció em sortien uns gemecs de molt dins meu, eren irreprimibles, acompanyaven la contracció fins que aquesta acabava. No em podia moure del wàter perquè tenia la sensació d’haver d’anar de ventre. A més em van començar a venir nàusees, vaig pensar que havia de vomitar, però no ho vaig arribar a fer. Jo sabia que això indicava que el part estava molt avançat però no em podia creure que realment fos així, havia anat tot tan ràpid!

Entre contraccions em quedava asseguda al wàter molt relaxada i recordo haver pensat que això devien ser les endorfines provocades per les hormones que estaven fent la seva feina, anava com col.locada.  Devien ser les 4:30 més o menys. A partir d’aquí tot va anar rapidíssim.

No vaig deixar que en Josep es mogués del meu costat. Em vaig repenjar d’ell i vaig començar a tenir contraccions molt seguides i llargues, no podia fer res més que gemegar i de cop vaig sentir una pressió molt forta a la zona anal. Vaig notar el cap de l’Isaac pressionant amb molta força. Vaig cridar “Que surt, que surt!”, va venir la Paloma i em va tactar i efectivament va dir, que sí, que ja sortia. Em va demanar que si sortíem del lavabo cap a un altre lloc més ample i còmode, però vaig dir de manera bastant impertinent (en aquell moment ja estava en una dimensió on les convencions socials no jugaven cap paper) que jo no em movia d’allà. Vaig veure com arribaven la meva mare i la meva germana, aquesta última amb la càmara de video a la porta del lavabo gravant, però tot això ho recordo com en somnis.

La Paloma va portar la cadira de parts i em vaig moure amb l’ajuda d’en Josep. Vaig passar d’estar a sobre el wàter a sobre la cadira. Vaig tenir una contracció molt llarga en la que vaig pensar que ja sortia de tant intensa, vaig cridar “No puc!” mentres sentia l’anell de foc (la sensació de coïssor mentre el cap passa per la vagina). La Paloma em va dir que no apretés, que bufés per passar les ganes d’apretar, ja que baixava molt ràpid i hi havia risc que jo tingués algun esquinç. Mentre bufava asseguda a la cadira de parts i amb en Josep agafant-me per les aixelles, hi va haver un moment de pau, sense contraccions, però amb el cap de l’Isaac coronant entre les cames. En aquest moment vaig veure l’Arnau davant meu, s’havia despertat. Em va dir: “No passa res mama, que ja surt, ja es veu el cap”, com aquell que res.

Després de dos o tres contraccions més durant les quals intentava no apretar i anar bufant, el meu cos va anar deixant pas i de cop, vaig sentir el plor de l’Isaac. Ja havia sortit. Va sortir el cap i seguidament el cos. Vaig notar una gran sensació de benestar, era com si flotés. Em van posar l’Isaac a sobre i vaig començar a parlar amb ell tot xiuxiuejant. L’Arnau va venir cap a nosaltres i em vaig sentir la dona més feliç de la terra. Al video se’m veu amb cara de felicitat, plenitud i d’alleujament també, mentre vaig sospirant. Tot seguit va sortir la placenta. Eren les 5 de la matinada. La doula va arribar just aleshores. Quan va deixar de batre el cordó, vam demanar a l’Arnau si el volia tallar i va dir que sí. La Paloma el va ajudar, era molt dur.

Ens vam traslladar al llit on em vaig posar l’Isaac al pit, però no tenia massa interès. El seu gran interès era clavar la mirada als meus ulls. Així vam estar una bona estona, mirant-nos, els seus ulls eren el més fascinant en aquells moments, quina intensitat, no tenien fons. L’Arnau se’l mirava amb curiositat. Finalment l’Isaac es va agafar al pit i va estar força estona mamant. Ens vam adormir, mentre l’Arnau corria amunt i avall a baix amb els meus pares, la doula i la llevadora. En Josep anava i venia escales amunt i avall. Jo hauria preferit que es quedés tranquil al nostre costat en comptes de fer d’amfitrió. En general, però, sento que l’Isaac va tenir una bona benvinguda a aquest món.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sense paraules, en tenia una petita idea de com va anar pero no en tant de detall, m'encanta

Isabel Pareja ha dit...

Merci guapa!!