divendres, 26 d’abril de 2013

El naixement dels meus fills

El naixement dels meus fills és un aconteixement sense comparació amb res més a la meva vida. Van ser diferents per si sols, per com jo estava i com em sentia, per com devien estar i sentir-se ells, per com havia anat l'embaràs, per com havíem organitzat el part... L'un i l'altre van ser únics i especials. Amb l'Arnau jo no tenia experiència i tenia bastanta por. Fins que no vaig tocar el seu cap poc abans que sortís del meu cos, no vaig connectar del tot amb que tenia un fill i jo era la seva mare. Amb l'Isaac ja havia recorregut un intens camí cap a la connexió amb el meu instint de mare, cosa que em va fer possible gaudir més plenament de l'experiència. De totes maneres, en tinc un bon record de tots dos. No es pot tornar enrere i les coses són com són, però m'hauria agradat haver sabut amb l'Arnau el que sabia amb l'Isaac i haver sabut el que sé ara amb els dos.

Vaig aprenent dia a dia i evolucionant com a mare i com a persona. Ara sé del cert, que el naixement de l'Arnau em va tocar el cor i a partir d'aquí, aquest ha estat el meu motor. He viscut aquest temps com a mare com una obertura del meu cor cap a la connexió amb els meus fills, hi ha hagut interrupcions, però veig que mai he perdut el fil. I, en el meu cas, a partir d'aquell moment fa més de 11 anys, en que em va arribar clarament que el meu fill necessitava i que jo hi havia molts moments en que no podia donar per les meves pròpies mancances, he pogut anar recuperant parts meves com a persona humana. De voler ser millor mare, una mare que realment està, he passat a voler ser jo mateixa. Ara ja no vull evolucionar, posar consciència, netejar el meu bagatge emocional  només per connectar amb els meus fills i les seves necessitats, sinó que amb el temps això s'ha convertit en connectar primer amb mi mateixa. Només des de la connexió profunda amb el que sóc jo, podré anar cap als altres aportant el que és meu des d'un lloc sentit.

Vull deixar clar que hi ha moltes coses que no els puc donar als meus fills i que no els podré donar, però en sóc conscient i no els enganyo, em mostro amb el que tinc i amb el que sóc. I això sé que és quelcom molt bo per ells. Sóc una mare assequible i disponible per ells, imperfecta, que els fa petons tot sovint, amb dificultats, que la caga i que diu que li sap greu, que si tenen un problema ells saben que hi sóc, que els diu que els estima tot sovint perquè ho sent, que també s'enfada i té moments de mal humor, que celebra els seus gols, que a vegades té por o està trista, que no els deixa mirar gaire tele ni menjar xuxes, etc, etc. Vaja, els estic mostrant que la seva mare és una persona i que estem en relació de veritat, no des de cap rol, ni cap màscara o model, sinó amb qui sóc i amb el que va passant en cada moment.

I abans de posar-vos els seus naixements com els vaig escriure poc després de cada part, dir-vos que veig el nivell de consciència i la capacitat per sentir-me que tenia en aquells moments i em sento diferent. Sé que amb el recorregut que tinc ara, amb la meva evolució, hauria pogut gaudir molt més d'aquells moments meravellosos i oferir una benvinguda a aquest món més connectada a l'Arnau i a l'Isaac, però aquesta és la realitat que tenia en aquell moment i això forma part de la meva història i de la dels meus fills.

El naixement de l'Arnau

El naixement de l'Isaac



2 comentaris:

Gisela Russo ha dit...

Gracias! meha gustado mucho leer tu experiencia respecto a la maternidad. Me siento my identificada con todo lo que dices...te agradezco porque pones palabras a cosas que yo también siento pero que no sabria escribir. Un Beso.

Isabel Pareja ha dit...

Gracias Gisela. Fuiste tú con un comentario anterior quién me recordó que tenía un post empezado sobre mi experiencia con la maternidad. Y aquí está.