diumenge, 27 de gener de 2013

Estima't incondicionalment

Estimar-nos a nosaltres mateixos és el més important. Estimar-nos incondicionalment, fer-nos de pares a nosaltres mateixos, uns pares comprensius, pacients i afectuosos. No es tracta d'egoïsme, no es tracta de només m'importa el que em passa a mi, ni de que només em passen coses a mi, no, res de tot això. Es tracta de voler donar-nos coses positives a nosaltres mateixos, nutrició, afecte, relacions sanes, respecte i la possibilitat de crear la nostra pròpia vida. El més important en aquest estimar-nos a nosaltres mateixos és no jutjar-nos, no exigir-nos. Si no t'estimes, et jutges i t'exigeixes. Si t'estàs jutjant, per què voldries donar-te a tu mateix totes aquestes coses bones que dius que et vols donar? Una cosa no quadra amb l'altra.

A tots nosaltres ens han "estimat" d'una manera molt condicionada. La llista de condicionants ha estat més o menys llarga, però ens hem sentit jutjats i exigits en general. Havíem de fer coses d'una manera determinada per obtenir o mantenir l'estimació dels altres. Quan no responíem a les seves exigències, érem jutjats i sentíem que podíem perdre aquesta estimació. Això que ens feien, ara ens ho fem a nosaltres mateixos i, en conseqüència a les persones amb qui ens relacionem.

Fer una parada en el nostre dia a dia i dir-nos a nosaltres de tant en tant: "Trio estimar-me a mi mateixa incondicionalment passi el que passi" ens ajuda a enfocar-nos en aquest amor cap a nosaltres mateixos que és el punt de partida per poder obrir el nostre cor cap als altres. Si no ens estimem a nosaltres mateixos, no podem estimar els altres. Si no som comprensius i pacients amb nosaltres mateixos, no ho podem ser amb els altres. Si ens jutgem i ens exigim, jutjarem i exigirem als altres. Tot això no té res a veure amb l'amor.

Oh, i això vol dir que quan tornem a jutjar-nos a nosaltres o als altres, no ens jutgem ni exigim per haver-ho tornat a fer, tot anirà arribant en aquest procés d'acceptar-nos amb el que hi ha, sense esforç ni pressió. No és un procés d'un dia per l'altre, s'ha d'anar sentint, integrant. Jo vull estimar-me i estimar els altres, de veritat, amb el cor obert. Estic en el camí, a vegades hi estic més i a vegades menys, però és cap aquí que vull anar. I vosaltres?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Comparto contigo... si no me puedo querer a mi misma incondicionalmente es dificil amar a otro con esa incondicionalidad, ahí estaremos en dejar la presión y sentir como se ablandando nuestro interior cuando tomamos la decisión de querernos y aceptarnos cada dia un poquito mas.
Gracias por compartir reflexiones tan profundas!!

Isabel Pareja ha dit...

Gracias a ti por dejártelas llegar y devolverme que te resuenan.

Un abrazo.