dimecres, 13 de febrer de 2013

Crisàlide

No escric últimament, estic molt endins. Sembla talment com si m'estigués transformant. Necessito estar amb mi per poder acabar fent aquesta transformació i sortir cap al món d'una manera diferent, amb tot el meu ser. Les crisàlides són vulnerables i necessiten una capa protectora, algunes fins i tot s'enterren per obtenir protecció extra. Així em sento jo. Ben cargoladeta, amb poca llum, amb molta cura, tranquil.litat i, algun dia, amb la força suficient per sortir del capoll com a papallona plena de color.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo t'envïo una forta abraçada.
Et llegeixo molt sobint, m'agrada el que dius.
Teva,
Tata.

Isabel Pareja ha dit...

Gràcies Tata! Una abraçada amb molt d'afecte per tu també.