dimecres, 27 de març de 2013

Escapar-se

Aquests dies m'ha arribat algun mail amb variacions del mateix títol: "Escapades de Setmana Santa" o "Escapa't a ...". I jo em pregunto, de què he d'escapar? Ni que visqués a una presó. Jo no necessito escapar-me de res. El que necessito és poder estar tranquil.lament, sentir, compartir estones amb els meus fills, el meu home i els amics. També necessito descansar, llegir, reflexionar, anar a caminar, menjar bé, dormir, que em toqui una mica el sol...

Qui necessita aquestes propostes d'escapada? Se suposa que hem d'escapar de la nostra vida quotidiana? La vida que visc no està malament. Tinc un treball que tot i no ser vocacional, m'agrada força i em dóna un sou digne i temps lliure. Estic estudiant quelcom que m'apassiona i que sí que pot ser un treball vocacional en el futur. M'agrada parlar amb els meus fills, m'interessen com a persones, m'agrada veure'ls jugar, aprendre, créixer i m'agrada poder donar-los un referent des de la meva veritat. També estic en el procés d'anar construint una relació cada vegada més sana i de veritat amb el meu home. Tinc amistats amb qui puc compartir qui sóc i què em passa i que es deixen conéixer des d'aquí també.

I no és que no m'agradi viatjar, no, que m'agrada molt, el tema és fer-ho perquè vull, perquè m'agrada, no com una promesa (falsa) d'una realitat millor que la quotidiana. Jo ja he procurat que la meva vida del dia dia, la meva realitat, sigui una realitat de la que no necessito ni vull escapar-me.

I si la qüestió és escapar-se d'un mateix, no podràs ni que te'n vagis al Carib. I si no, que li preguntin al Jack Sparrow, no fa una cara precisament relaxada: