divendres, 26 d’abril de 2013

La importància de la relació terapèutica

Aquests dies que he tingut més temps, perquè no m'he sentit bé físicament i he hagut de parar la meva activitat, he mirat unes quantes pel.lícules al llit amb el meu portàtil. Una d'elles que em ve de gust comentar és Prime (el títol original en V.O. que és com l'he mirat jo). No explicaré l'argument, per tal que pogueu veure la pel.lícula ben frescos. Només comentaré alguns punts en concret.

Una part important de la història, des del meu punt de vista, és com reflexa la importància que té la relació entre la protagonista (Rafi-Uma Thurman) i la seva psicoanalista (Meryl Streep). Quin vincle han establert i com s'importen mútuament. També, com en un moment de la peli, Rafi li diu a la psicoanalista que es treballi un tema concret, perquè aquí no està sent coherent. La psicoanalista li diu que ja s'ho està treballant en la seva pròpia teràpia, cosa que els que estem en aquest món de la teràpia psicològica, sabem que és super important, perquè tot el que el terapeuta no tingui treballat personalment, perjudicarà la relació amb el pacient en major o menor grau. De la mateixa manera, també es veu molt bé a la peli, com la psicoanalista és una persona ben normal en el seu dia a dia i a la qual li passen coses a nivell emocional i relacional, que no està per sobre d'això, és una persona, humana, amb els seus problemes i les seves dificultats. L'altre punt clau de la peli és la gran química de la parella protagonista: Uma Thurman i Bryan Greenberg (que per cert, per mi, és un dels actors més atractius de la història del cinema i aquesta pel.lícula tindria aquest punt extra ben personal). I l'últim punt fort de la pel.lícula és el final, que no és el típic al que ens tenen acostumats les comèdies romàntiques de Hollywood i que té un punt molt més madur i connectat.

La recomano, a veure, no espereu una gran pel.lícula, però sí es una pel.lícula decent, bastant honesta, agradable i que et deixa amb una bona sensació, sense ser empalagosa ni una tonteria insuportable que amenaça amb destruir neurones en massa, com passa amb tantes altres comèdies romàntiques dels últims anys.