dimarts, 28 de maig de 2013

Benvinguda vulnerabilitat

"No es pot accedir a l'empatia si no estàs disposat a ser vulnerable". Aquesta afirmació és de Brené Brown. Hi ha una tendència general a anar cap a estats emocionals que identifiquem com a més "positius", "lleugers", "espirituals" i un moviment en contra d'altres estats emocionals més "foscos", "durs" o "problemàtics" com poden ser la vulnerabilitat, la tristesa, la por i el dolor. La Brené Brown ens recorda que la vulnerabilitat és la que proporciona el terreny perquè hi pugui haver "connexió, alegria i amor de veritat".

Jo he estat tota la vida evitant sentir-me vulnerable i defensant-me contra aquest estat. Això m'ha dificultat enormement el fet de poder estar present aquí i ara, de poder gaudir de les experiències, de poder connectar amb mi mateixa primer i amb els altres després, i també ha afectat la meva capacitat per sentir alegria i, per suposat, de sentir i expressar l'amor. La meva creativitat també s'ha vist afectada des d'aquí, perquè quan un no vol ser vulnerable, no es vol mostrar, i si no et mostres i evites arriscar-te en aquests llocs, no es pot crear res nou, aniràs al conegut i previsible com a defensa. La vergonya de fer el ridícul o semblar fleble als ulls dels altres és un gran fre per a molta gent i això no els deixa expressar-se des del que realment són. Jo he estat una d'aquestes persones i ara estic en el camí de recuperar la meva expressió veritable, la meva llibertat.

Us torno a recomanar aquests posts antics sobre la Brené Brown:

La importància de la vulnerabilitat

Escoltem la vergonya

Vull destacar una cita de Theodore Roosevelt que li he sentit dir més d'un cop a la Brené Brown:

“It’s not the critic who counts; it’s not the man who points out how the strong man stumbles or where the doer of deeds could have done the better. The credit belongs to those of us who are actually in the arena, whose face is marred by dust and sweat and blood. We strive valiantly and sometimes there’s the triumph of achievement but at the worst, we fail, but at least we fail while daring greatly.”

Bàsicament ve a dir que el crític no compta, no compta qui només apunta el que es podia haver fet millor, sense fer res ell, que el crèdit ens l'emportem les persones que realment estem al camp, les que tirem endavant amb valentia i que a vegades es triomfa i a vegades es fracassa, però al menys, fracassem atrevint-nos de veritat.

I ara jo dic: atrevim-nos de veritat a estimar i a mostrar tot allò que som, tenim regals meravellosos que fer als altres  i que fer-nos a nosaltres mateixos. .