dilluns, 20 de maig de 2013

Per primera vegada...

... a la meva vida, sento que em rendeixo. Després d'uns mesos d'especial lluita, de resistència, en que volia canviar la realitat i no em podia quedar amb el que havia... em rendeixo. Em sento més madura, més adulta, més a la realitat. Que això em porti on m'hagi de portar. Em sento tranquil.la i confio i són sensacions molt de dins meu. Em sento més completa i més forta.




2 comentaris:

Anònim ha dit...

No se ben be pel que estas lluitant, pero jo he apres a intentar no analitzar tant les coses, ni els pq sino que tot evolucina tranquilament i els que no pot ser no pot ser, jo he estat molt de temps plorant i preguntar me que havia fet pq una persona molt estimada per mi m havia deixat de parlar i durant un parell anys o mes si et dic la veritat ja no porto el calcul pero el dia a dia m ha portat a pensar que aquesta persona va ser important pero que ara havia de seguir endavant sense ella i que el temps dira que pasar no se si he fet be o no tb potser el temps ho dira no?

Isabel Pareja ha dit...

Gràcies per escriure sobre la teva experiència. Crec que té molt de sentit el que dius i m'ho aplico a mi també. El temps dirà si puc tenir relació amb aquesta persona des d'un altre lloc. El que és clar és que el que hi havia fins ara ja no dóna per més i que ho he vist clar i he deixat de lluitar perquè les coses siguin diferents.