divendres, 6 de setembre de 2013

Permacultura



Aquest estiu he fet un descobriment: la permacultura. He estat molt posada amb el tema de reduir la meva petjada ecològica a la terra i he donat amb un sistema que precisament té això com a objectiu. Hi ha diverses definicions del terme, però he trobat un article molt complet en català i us poso l'enllaç directament:

Què és la permacultura?

I aquí un e-book boníssim sobre el tema:

Introducción a la permacultura

Estic fent un curs online que podeu visitar i també registrar-vos si voleu. És gràtis i les sessions que he cursat són de qualitat, amb bons mestres, es nota que viuen el que ensenyen. És en anglès i no he buscat si hi ha quelcom semblant en català o espanyol.

I al juliol vaig començar un hortet a la meva terrassa. De moment, hi tinc una parra, no sé quan donarà raïm, però de moment va creixent. També tinc rabanets i verdolaga(ja he menjat les seves fulles en amanida i en sopes, els rabanets encara no estan ben formats. Hem menjat uns quants tomàquets petits al llarg de l'estiu i n'hi ha 5 o 6 més a la planta que encara estan verds. Tinc maduixes (de moment només han sortit 4 i una ja està vermella, aviat la tastaré) i tinc alfàbrega i orenga que ja he fet servir fresca a molts plats. També vaig plantar canonges i rúcula i ara hi ha uns brots molt petits, i, finalment, menta, pastanagues i cebes (ja han començat a sortir les fulles). També he plantat algun pinyol de préssec i alvocat, els dels fruits que he trobat especialment bons, no sé ni si sortirà res... Ja em trobaré amb què funcionarà i què no. Estic intentant aplicar criteris de permacultura i ja aniré posant posts amb l'evolució de tot plegat, però, de moment, per una persona com jo, que fins ara ni em recordava de regar les poques plantes d'interior de casa (que, per cert, també en tinc més que tenia i més maques), és un desenvolupament important en una àrea que tenia ben anul.lada i el més important és que m'estic relaxant amb tot el procés i divertint-me bastant!

També és veritat que alguna cosa de sublimació hi deu haver rondant per aquí, però bé, de les estratègies defensives per no sentir la necessitat instintiva de fons, és de les menys patològiques que hi ha... i més, amb un tema tan constructiu com la permacultura (ja veieu com em proporciono excuses per sentir-me satisfeta amb mi mateixa i poder-me seguir defensant).

Básicament, el que veig és que en comptes de conéixer, d'entrar dins d'una altra persona, d'aprofundir en la relació i crear, construir quelcom nou relacionalment a nivell afectiu i sexual, ho estic fent amb aquest tema en concret (en el passat ho he fet amb molts altres... de temes, que no persones, vaja, que m'és més fàcil, ja m'enteneu). La consciència la tinc i, de moment, és el que hi ha. Un bon pas en el meu procés és que ara ja tinc clar, ja no ho nego, que vull una perma-relació.