dimarts, 29 d’abril de 2014

El mal ens atrapa i no ens deixa anar més enllà

Volem estimar, volem viure disfrutant, amb consciència, volem viure una vida amb sentit, amb plaer, en connexió amb nosaltres i amb els altres, al menys, amb alguns altres. Volem anar més enllà, tenir bones relacions, trobar la nostra vocació i aportar des de la nostra autenticitat al món, crear lliurement... Volem viure una bona vida. Al menys, jo sí i molta gent que conec també.

El mal que portem a dins no ens deixa experimentar tot això amb consistència. Si no ens "curem" una mica, és a dir, si no sentim aquest mal i l'anem treient, si no l'estovem i li donem la importància que té, si no podem deixar entrar l'empatia, el consol i la companyia en aquests lloc, seguirem del tot condicionats per aquest mal que no volem ni veure ni sentir. Ens hem defensat per no sentir-lo i ho seguirem fent. D'aquesta manera, des d'aquesta defensa per no sentir el mal, tampoc podrem sentir l'estimació, el plaer i tantes altres coses que voldríem sentir i experimentar.



Fa temps que vaig entrant a sentir el meu mal, ho vaig fent amb mesura, quant en tinc prou, doncs surto, i en algun altre moment hi torno a entrar. En algun moment ha semblat que no el podria contenir... N'hi ha tant! Aquí estic, no és facil, però tinc clar el perquè de tot plegat: vull poder viure com descric al primer paràgraf. I estic experimentant que realment cada vegada que estic amb el meu mal, ja sigui a teràpia o amb persones del meu entorn que em poden acompanyar aquí, després puc fer un pas més cap a la bona vida. S'obren nous camins, noves maneres de fer, entenc moltes més coses, hi ha més claretat, més força, més energia disponible i em sento més amb mi. Tot això fa que pugui anar més enllà, on abans no havia pogut arribar. Realment apassionant!