dijous, 17 d’abril de 2014

El que m'ha ensenyat TV Olot

L'altre dia vaig sortir a TV Olot, m'ho van dir amb poc temps d'antelació i no em sentia massa bé físicament. Vaig decidir no preocupar-me més del compte i intentar deixar-me anar, però tot i així, per mi era quelcom nou i vaig entrar en por. La meva por normalment és por de no poder acabar un cop començo, d'haver-ho de deixar a mitges, de fer-ho malament, de fer el ridícul, i, al final, de no semblar prou intel.ligent o capaç. En definitiva, tot ve d'estar més pendent del que pensaran els altres de mi (sovint m'imagino els pitjos escenaris) que de poder confiar en la meva capacitat i deixar d'haver de demostrar res als altres, poder estar tranquil.la, donar-me el meu temps i gaudir del que faig.

Doncs bé, un noi molt agradable em va fer unes preguntes mentre em filmava. Només de començar ja vaig començar a córrer, és a dir, com que sento tota aquesta por, en comptes de quedar-me paralitzada, doncs tinc clar que vull fer la tasca que tinc entre mans i, aleshores, començo una cursa contra el temps, començo a parlar molt ràpid, perquè em sento en perill i vull que aquella situació, que visc com a perillosa, passi ràpid. Tinc por que si m'agafo el meu temps, si faig alguna pausa, doncs m'acabaré perdent i ja no sabré per on tirar... Bàsicament, acabo fent el que vull fer, però d'una manera precipitada i sense poder gaudir del moment ni poder estar tranquil.la per donar tots els detalls que m'agradaria donar i amb aquesta precipitació, cometo algun error i me n'adono, però no sento el temps per corregir-me... Doncs un bon quadre. Consciència en tinc molta, ara només falta que poc a poc, pugui anar sentint-me més segura i tranquil.la, més amb mi.

Tot això que he comentat no és el que m'ha ensenyat TV Olot, perquè això ja ho sabia, el que m'ha ensenyat TV Olot quan m'he vist després a la tele és com sóc la meva pitjor enemiga. Em vaig quedar amb que ho havia fet fatal, m'havia equivocat de paraula en algun moment i ho vaig magnificar, havia dubtat en algun moment i també ho vaig magnificar. El noi que em va grabar em va dir que ho havia fet bé i jo em vaig dir a mi mateixa que m'ho deia, perquè jo li feia pena... La meva sensació és que m'havia explicat molt malament. Però la tele el que té és que després et veus i aquí estic:

http://olottv.xiptv.cat/les-noticies/capitol/linstitut-bosc-de-la-coma-dolot-acollira-examens-per-obtenir-certificats-dangles-de-cambridge-a-partir-daquesta-primavera

Si bé no és el meu mitjà i ho podia haver fet millor, per ser la primera vegada, em sembla un resultat bastant decent. Amb això he posat consciència d'una vegada per totes que m'he de deixar tranquil.la a mi mateixa, confiar i deixar-me anar, que faig les coses millor del que em penso i/o sento i que és hora de començar a disfrutar del que faig, que l'escenari de peli de terror on entro no és real. I quan em proposo alguna cosa, acostumo a aconseguir-la!

Quines pors teniu vosaltres? Són reals? Sou els vostres principals enemics?



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Isabel jo et vaig veure pel missatge i la veritat no hi entenc gaire pero per mi ho vas fer molt be la veritat jo si hagues quedat en blanc jajajaj aquesta sensacio jo la tinc tb i moltissimes mes pors pero la veritat que crec que tot el mon em diferent mesura la te i la costum fa que la sapigues anar graduant el meu germa fa uns mesos tb va sortir en un congres i el principi articulava i parlava molt rapid i llavors al cap de hora ja es veia mes tranquil i ell ni ens va dir que sortia per por a com el veiem ho vam veure per casualitat
En definitiva crec que tens moltes qualitats i que has aconseguit moltes cosas a la teva vida i t has de sentir orgullosa encara que la gent no te les digui tot el que tens tu has currat no tu han pas regalat aixi que endavant a mi ja m hagues agradat aconsegui una part jo soc mes "cazurra" pero a la meva manera em i ha dies que em sento orgullosa i ni ha que dic vaya desastre jajajjajaja pero al final del dia penso em sento feliç i aixi segueixo
Un peto feia temps que esperava paraules teves adeu :-)
Susagna

Isabel Pareja ha dit...

Moltes gràcies pel teu missatge, Susagna. M'arriba molt el teu afecte i també m'arriba molt la teva sinceritat sobre el que et passa a tu. De "cazurra" res de res, ets una persona molt intel.ligent, molt capaç i amb un gran cor. Una abraçada!!