diumenge, 27 d’abril de 2014

La diferència entre guanyar i tenir èxit

En John Wooden, un famós entrenador de bàsket americà va donar una conferència a TED Talk anomenada The Difference between Winning and Succeeding. La traducció de winning seria guanyar o véncer algú altre i la de succeeding és tenir éxit o aconseguir fer bé alguna cosa.

M'ha semblat una xerrada molt interessant, perquè els meus dos fills juguen a futbol i després de veure molts entrenaments i molts partits, jo també veig la diferència entre guanyar i fer-ho bé. Es pot guanyar i haver estat ben mediocres i es pot perdre i haver fet un partidàs en que la majoria ho han donat tot o ho han fet el millor que han pogut.


Aquest home fa aquesta diferència i afegeix també quelcom més original en la meva opinió. I és que diu que per ell tenir èxit significa quedar satisfet pel fet d'haver fet tot el possible tenint en compte les capacitats que tots tenim. Que es pot tenir èxit en aquest sentit sense guanyar, només pel fet de donar-ho tot, d'entregar-se. I que donant-ho tot cadascú té el seu tope a on no se li pot demanar més. Per ell, quan els seus jugadors ho donaven tot d'aquesta manera, ell sentia que havien tingut èxit.

Jo el que veig i, m'hi incloc, és que si es perd un partit només es destaquen els errors dels jugadors, si es guanya sembla que ja tot està bé. I no és així realment i m'hi penso fixar molt més i posar consciència de com estem tant enfocats a guanyar que la resta és secundari.

I el mateix a classe. Em pregunto si l'alumne que no fa gaire res i no dóna tot el que podria ha de tenir un notable? Ja no dic un excel.lent, perquè jo no li posaria i ja fa temps que l'actitud es té en compte a l'hora de posar la nota. De totes maneres, notables a alumnes així sí que n'he posat. I, per altra banda, l'alumne que fa tot el que pot dins les seves possibilitats no hauria de poder aprovar o, fins i tot, 
apuntar a nota? Només importa el resultat? Jo no vull que això sigui així i aniré estant per donar amb la manera de tenir en compte el procés, la intenció, la motivació, la implicació... més que no pas el resultat. 

Com integrar-ho tot plegat? Perquè també està clar que si un equip no guanya mai, alguna cosa passa també, no? De fet, quan es juga a un esport competitiu, aquesta és una de les motivacions principals. I si un alumne no sap dir dues paraules seguides en anglès doncs també passa alguna cosa, no? O si després de 20 vegades, encara no entèn alguna cosa ben senzilla... es pot considerar que està tenint èxit? L'objectiu no seria que entengués i sapigués expressar-se mínimament en anglès? També se m'acut que per molt que jo m'entregui al procés de cuinar un plat, puc disfrutar el procés, però si no surt bo, doncs no disfrutaré menjant-me'l o no me'l podré acabar. Què hauria d'entendre, que no estic feta per cuinar i entregar-me a altres activitats?

De moment, aquestes preguntes no tenen resposta per mi. Propera parada: com integrar el procés, l'entrega o la satisfacció per haver fet tot el possible, i el resultat o un nivell d'assoliment determinat. I això a tots els nivells i camps possibles: amb mi mateixa en el meu dia a dia, com a mare, com a professora, amb els meus fills, amb els meus alumnes, etc.