divendres, 25 d’abril de 2014

Les escoles, els pares, els entrenadors i els adults en general maten la creativitat dels nens

Com a mare que sóc sé que el que jo faig i també el que dic, ja sigui conscientment o, moltes vegades, des de la meva inconsciència, té un pes clau per als meus fills. També ho sé com a filla que sóc. Quantes vegades no podem tenir en compte i cuidar els nostres fills tenint en compte la seva diferència, el que els fa únics, el que realment ells voldrien? Com afecta això als nostres fills? Segur que afecta la seva seguretat, la manera com es mostren, la seva creativitat i la qualitat de la relació i la comunicació que poden establir amb els seus pares. Jo ho he experimentat com a filla i també com a mare i m'interessa molt anar fent camí personalment, per poder acompanyar els meus fills des d'un altre lloc.

També faig de professora i sé que hi ha molt bons professionals dedicats a l'educació, que es donen, s'entreguen al que fan i posen els alumnes per davant de tot com a persones. També n'hi ha que no. Ho he experimentat com a professora i com a alumna. En el meu cas, cada dia veig més la importància que té la meva feina i com més petits els alumnes, més important és, a diferència del que pensa una gran majoria de la gent. És molt pitjor tenir un mal mestre a la llar d'infants, una persona sense vocació o que no acaba de veure i sentir els seus alumnes, que no connecta amb els nens, que no entèn que són diferents dels adults i que són diferents entre ells, que no tenir un mal professor a l'adolescència: com més petit el nen, més indefens i més mal se li pot fer.

Per una altra banda, el sistema, en general, no està a l'alçada del que es necessita a la nostra societat actualment i ja fa temps d'això. S'ha de fer una transformació cap a tenir cada vegada més en compte a la persona i les seves necessitats i talents i anar abandonant la uniformitat, el cafè per a tots. Hi ha diferents tipus d'intel.ligències i s'ha de donar cabuda a totes, i sobretot, el més important és la relació de persona a persona que es pugui establir entre mestre/tutor i alumne. No és fàcil, però no podem oblidar que estem parlant de persones i de persones en procés de creixement i maduració, en formació. La nostra feina és molt important i del.licada, hem d'acompanyar els alumnes i ser una mica com un coach, veure quin potencial tenen i ajudar-los a desplegar-lo, i tothom en té, de potencial.

Estic lluny de poder sentir que faig tot això, però ho estic intentant amb molta motivació, des del meu cor. Em sap greu haver estat instal.lada en l'exigència en el passat, en obtenir resultats. Em sap greu no haver pogut tenir prou en compte a molts dels meus alumnes.

Hi ha tres conferències TED que he vist i que em semblen molt importants al respecte, segur que n'hi ha moltíssimes més.

http://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg

http://www.youtube.com/watch?v=ulb8u9ocLVY

 http://www.ted.com/talks/rita_pierson_every_kid_needs_a_champion#t-15055